Biografia joan amades

1890 Neix al Raval barceloní el 23 de juliol.
1899 Deixa el Colegio Víctor Hugo per treballar amb els pares en el negoci familiar (draperia).
1902 Llibreter de vell en el mercat dels Encants Nous de Barcelona.
1906-1907 S'integra en la Secció d'Excursions de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP).
Participa en l'organització del primer viatge turístic per a obrers a Barcelona, auspiciat per l'AEP.

1909 Participa en el Congrés Internacional Esperantista de Barcelona A partir d'aquest instant comença la seva campanya en pro de la divulgació de l'esperanto. Edita revistes i butlletins.
1915 Comença el seu interès pel folklore.
1916 Fundació de l'Esbart Folklòric de l'AEP. J. Amades en serà president en anys propers.
1917 Publica el seu primer comentari de caràcter folklòric en la revista Excursions de la secció d'excursions de l'AEP. Participa en les activitats de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya .
L'activitat folklorística comença a ser el principal dels seus interessos.
1918 Comença a publicar la sèrie " Cançons populars catalanes " a Excursions . President i director honorari de l'Esbart Català de Dansaires , de Barcelona. Incentiva la creació de grups i publicacions esperantistes.
1921 El seu treball Recull de cançons populars de la comarca del Camp és premiat en el IV Certamen del Centre de Lectura de Reus.
Comença la seva relació epistolar amb etnògrafs i folkloristes catalans i d'arreu.
1922 A la Festa de la Música Catalana (concurs IXè) guanya el premi extraordinari ofert per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb els seus reculls Cançoner de la Gran ( Lema:"Treballem esperançant" ) i Recull de cançons populars vilanovines ( Lema: "Qui canta els seus mals espanta").
1923 Col·laborador del Diccionari General de la Llengua Catalana .
Membre de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) i de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria (ACAEP) (Universitat de Barcelona).
President de la Federació Catalana d'entitats esperantistes.
Preparació de vocabularis per l'Atlas Lingüístic de Catalunya.
Diversos premis en el 1r Concurs de l'OCPC (1923) pels seus treballs Reculls de cançons populars catalanes , Tonades infantils, Baladrers barcelonins.
1924 Diversos premis en el 2n Concurs de l'OCPC pels seus treballs Música de Cornamusa, Crits i tonades típiques, Folklore barceloní, Maneres populars de fer música, Balls populars del Rosselló i Música popular valenciana.
1925 Publicació d 'El Ball de Gitanes al butlletí de l'ACAEP. Membre de la societat germana Die Hermann-Barth Gesellschaft für Geistige Völkerverständigung und Völkergeistforschungen in Berlin und Wien.
1926 I concurs del Llegendari Popular de Catalunya (1926), Humils personatges llegendaris . (Arxiu Fund. Patxot).
1927 Inicia les missions recol·lectores amb l'OCPC.
Guanya el I Concurs Literari " Premis la Sardana " ( Lema: " De l'agre de la terra ") convocat pel Foment de la Sardana de Barcelona, amb el treball La Sardana , publicat el 1930.
1929 Diversos premis en el II Concurs del Llegendari Popular Català pels seus treballs Aplec de llegendes populars, La llegenda i el proverbi.
Secretari del Comitè Folklòric de l'Exposició Universal de Barcelona. Inicia la seva col·laboració amb Pau Vila i Josep Colominas entorn del tema de la Imatgeria Popular Catalana.
III Concurs del Llegendari Popular Català. Treballs premiats Recull de llegendes catalanes, Proverbis llegendaris, De la Bíblia Popular.
1930 Soci Protector de l'Orfeó Català.
1931 Matrimoni amb Enriqueta Mallofré i Coca.
Accèssit al Premi Francesc Vives de l' Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Estudis d'Etnografia Catalana.
Jocs Florals de les Festes de la Mare de Déu de la Candela (Valls): treball premiat Vells oficis que es perden.
Èxit aclaparador amb la seva intervenció a l'Exposició sobre " La Cornamusa " dins l'Orfeó Català.
Publica Imatgeria popular catalana . Les auques (en col·laboració amb J. Colominas i P. Vila).
1932 Premi de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Vocabulari dels Pastors , i pel seu treball Vocabulari de l'art de la navegació i pesca. Accèssit al Premi de Filologia, 1932.
Publica Les diades populars catalanes.
1933 Comença a publicar la Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums).
III Concurs de la Masia Catalana: treball premiat, Masies de llegenda.
Comença col·laboracions setmanals a Ràdio Associació de Catalunya.
Publica Imatgeria Popular Catalana. Els soldats i altres papers de rengles (en col·laboració amb J. Colominas i P. Vila).
1935 President de la secció de folklore del Centre Excursionista de Catalunya.
Conservador de la secció d'etnografia del Museu Arqueològic de Barcelona.
Publica Gegants, nans i altres entremesos.
IV Concurs de la Masia Catalana: treball premiat: El foc i la lluma pagès.
1936 Soci de Mèrit de l'Esbart Català de Dansaires.
1936-1939 Durant la Guerra Civil espanyola, alterna el seu treball al Museu Arqueològic i al Poble Espanyol, on és encarregat de seleccionar les peces que arriben en dipòsit.
1940 Deixa el Museu Arqueològic i s'incorpora a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona.
Membre fundador del Museu d'Indústries i Arts Populars (MIAP)
1942 Inauguració de la secció d'etnografia del MIAP.
Encarregat de la secció de gravats del MIAP i de l' Institut Municipal d'Història de Barcelona.
1944-1947 Membre de les "secciones de etnografía y etnología" del CSIC a Barcelona.
Membre fundador del Centro de Estudios de Etnología Peninsular.
1945 Comença les seves col·laboracions al butlletí radiat setmanal de l' Institut Municipal d'Història, Divulgaciones Históricas de Barcelona.
1946 Publica El Pessebre.
1947 Pateix una hemiplegia. La part dreta del cos li queda paralitzada.
1948 Els Goigs , en col·laboració amb Josep Colominas.
Membre de la Societat d'Estudis Arqueològics, Històrics i Filològics de l' Institut d'Estudis Catalans.
Col·laborador honorari de l' Instituto Español de Musicología.
1949 Soci d'honor dels Amics dels Goigs.
1950-1956 Costumari Català (cinc volums). Cicle de l'any.
1950-1959 Folklore de Catalunya (tres volums: I. Rondallística; II. Cançoner: III. Costums i Creences).
1951 Membre de l'Asociación Española de Etnología y Folklore.
Soci del Club Internacional de Folklore (Natal, Brasil).
Corresponsal de la delegación Peruana del Club Internacional de Folklore.
Participa en l'"Exposición Internacional de Literatura Belenista" (Sant Sebastià).
1952 Membre honorari de l'Instituto de Estudios Ibéricos de Etrnología Valenciana.
Membre corresponsal de la Sociedad Folklórica de México.
I Congreso Internacional de Folklore (Palma de Mallorca).
1953 Membre corresponsal de la Sociedad Folklórica de México.
Participa en el Festival National des Chants et de Danses Populaires (Biarrtiz), el Congreso de Studi Etnografici Italiani i Mostra d'Oltramare e del Lavoro Italiano nel Mondo (Nàpols).
1954 L'Ajuntament de Barcelona l'anomena conservador (14 de maig).
Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona pel seu treball: Leyendas marineras de Cataluña.
Congresso Internazional di Musica Mediterranea (Palerm).
Congresso Internazional del mare (Nàpols).
International Congress of Folklore (Sao Paulo, Brasil).
1956 Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona al treball Etnología Musical del Vallés.
Congresso de Etnografia e Folklore (Braga, Portugal).
Congresso Nazionale della Tradizione Popolari.
1957 Soci Ordinari del Centro Internazionales Studi Musiche Popolari Mediterranee.
Contes catalanes (París, Ed. Erasme). Aquesta publicació fou un dels resultats d'un encàrrec de la UNESCO per a la classificació de rondalles catalanes. Congresso Italiano de Folklore (Chietti, Italia).
Congrés Internacional de Pessebristes (Barcelona).
1958 Coloquio Internacional de Etnografia Leite de Vasconcellos (Porto, Portugal). Segon premi del Concorso Internazionalle Folclorístico, intitulat " Giuseppe Pitrè " de l'Azienda Autonoma di Turismo per Palermo e Monreale.
Festival International de la Marionette (Lieja, Bèlgica).
1959 Mor el 17 de gener, dia de Sant Antoni.

Biografia germans grimm

Jacob Grimm (1785 - 1863) i el seu germà, un any més jove que ell, Wilhelm (1786 - 1859) van néixer a Hanau, Hesse (Alemanya). Als 20 anys d'edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d'arribar als 30 anys, havien aconseguit de sobreviure gràcies a les seves publicacions. Van ser professors universitaris a Kassel (1829 i 1839 respectivament). Estant professors de la Universitat de Gotinga, els van acomiadar en 1837 per protestar contra el rei Ernesto August I d'Hannover. L'any següent van ser invitats per Federic Guillem IV de Prússia Berlín on van exercir com a professors en la Universitat Humboldt. Després de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frakfurt.

Jacob Grimm i Wilhelm Grimm nasqueren a Hanau el 4 de Gener del 1785 i el 24 de febrer del 1786 respectivament. Ells eren els majors d'una família de cinc germans i una germana. El seu pare, Philipp Wilhelm, miser, fou contable a Hanau i més tard s'estigué a Steinau, on el seu pare i padrí havien estat sacerdots de l'església reformada calvinista. La mort del pare el 1796 portà dificultats socials a la familia. Després d'assistir als ensenyaments secundaris, els germans seguiren els passos paterns i estudiaren dret a la Universitat de Marburg (1802–06) amb la intenció d'entrar als serveis civils. A Marburg foren influenciats per Clemens Brentano, qui despertà a ambdós l'amor per la poesia tradicional, i Friedrich Karl von Savigny, cofundador de la escola històrica de jurisprudència, que els ensenyà un mètode d'investigació històrica que fou la base real de tota la seva investigació posterior. També altres, influenciaren fortament els Grimm, particularment el filòsof Johann Gottfried Herder (1744–1803), amb les seves idees sobre la poesia tradicional. Essencialment romangueren individuals, creant el seu treball d'acord amb els seus propis principis. El 1805 Jacob acompanyà Savigny a Paris per fer recerca al manuscrits legals de l'edat mitja. L'any següent esdevengué secretary a l'oficina de guerra de Kassel. La mort de la mare el 1808 deixà un Jacob de 23 anys amb la responsabilitat de quatre germans i una germana. Després que els francesos entraren el 1806, Jacob es feu llibreter del rei Jérôme de Westphalia el 1808 i un any més tard auditor del Consell d'Estat però retornà al servei de Hesse el 1813 després de la derrota de Napoleó. Anà dos copa a París (1814–15), per recuperar llibres i pintures valuoses robades pels francesos a Hesse i Prussia. També prengué part en el congrés de Vienna (Septembre 1814–Juny 1815). Entre 1812 i 1815 publiquen Kinder- und Hausmärchen ("Contes per la infància i la llar"), dos volums gran part de les històries dels quals foren obtinguts una dona anomenada Pastora. Les primeres col·leccions de contes publicats al 1812 es van vendre modestament a Alemanya, al principi només uns centenars d'exemplars a l'any. Les primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil, en un principi els germans Grimm van refusar d'utilitzar il·lustracions en els seus llibres i preferien les notes erudites al peu de pàgina, que ocupaven gairebé tant d'espai com els mateixos contes. En els seus inicis mai es van considerar escriptors per nens, sinó folkloristes patriòtics. L'Alemanya de la època dels germans Grimm havia estat ocupada pels exèrcits de Napoleó, i el nou governant pretenia suprimir la cultura local del vell règim de feus i principats de la Alemanya dels principis del segle XIX. Degut a la seva salut, Wilhelm estigué sense ocupació regular fins 1814, any en que conseguí el lloc de secretari a la biblioteca Elector a Kassel. El 1816 Jacob el seguí com a bibliotecari. El Kinder-und Hausmärchen fou seguit per una col·leció de llegendes històriques i locals d'Alemanya, Deutsche Sagen "Llegendes populars alemanyes" (1816–18), el qual mai obtingué un ampli reconeixements popular, tot i que influencià tan la literatura com l'estudi de la narrativa tradicional. Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Mentre col·laboraren en aquests temes, Jacob començà l'estudi de la filologia amb un extens treball de gramàtica: Deutsche Grammatik, del qual es publicaren quatre edicions entre el 1819 i el 1937. La paraula deutsch en el títol no significa estrictament alemanya, sinó que es refereix més aviat al significat etimològic de comú, essent així emprat per referir-se a tots els llenguatges Germànics, els desenvolupament històric dels quals es traçat per primera vegada.

Jacob aplicà el mètode històric i el treball fou cabdal per al naixement del mètode comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre el principi de regularitat de la transformació de consonants indoeuropees en les llengües germàniques, un principi prèviament observat pel danès Rasmus Rask. El treball de Jacob sobre gramàtica exercí una enorme influència sobre l'estudi lingüístic contemporani germànic, romanç i eslau i es encara avui valuós i usat. El 1824 Jacob traduí una gramàtica Sèrbia del seu amic Vuk Stefanović Karadžić, en la que escrigué una erudita introducció sobre els llenguatges i la literatura eslava. Després, el 1826, els germans publicaren una traducció de les “Llegendes de fades i tradicions del sud de Irlanda” fent un prefaci a l'edició amb una llarga introducció sobre el seu propi saber sobre les fades. Al mateix temps, posaren la seva atenció als documents escrits de la literatura primerenca, fent sorgir noves edicions de textos antics, tan germànics com d'altres llenguatges. Jacob escriu Deutsche Rechtsaltertümer ('Antiguitats del dret germànic', 1828), un estudi de les practiques legislatives antigues i creences que ampliava les seves investigacions de la cultura tradicional germànica i proveïa fonts materials sistemàtiques excloent les fonts actuals. El treball estimulà altres publicacions a França, Holanda, Rússia i els territoris eslaus de sur i no ha estat encara superat. Wilhelm escriví Die Deutsche Heldensage ('Llegenda heroica alemanya', 1829) una col·lecció de temes i noms de les llegendes heroiques mencionades a la literatura i l'art d'ençà del s. VI fins al s. XV, juntament amb assajos sobre l'art de l'epopeya. Per aquell temps els germans havien abandonat definitivament els pensaments d'una carrera legal en favor de la recerca literaria. En els anys següents visqueren frugalment i treballaren amb constancia, posant els fonaments per als seus interessos vitals. El seu pensament estava arrelat en els canvis polítics i socials de la seva època i en el repte a que aquests donaven suport. No tenien res en comú amb el tan de mode romanticisme gòtic dels s. XVIII i XIX. El seu estat mental els feu més realistes que els romantics. Investigaren el passat i veieren en l'antiguitat la fundació de totes les institucions socials dels seus dies. Però això no vol dir que volguessin tornar al passat. Des del principi, els Grimm volien incloure material de més enllà de les seves pròpies fronteres, de les tradicions literàries d' Escandinàvia, Espanya, Holanda, Irlanda, Escocia, Anglaterra, Sèrbia i Findlàndia. Els anys a Göttingen. La tranquila felicitat a Kassel acabà el 1829, quan foren rebutjats per l'elector de Hessen-Kassel. Conseqüentment, es desplaçaren a la propera univesitat de Göttingen, on foren nomenats bibliotecaris i professors catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país. Jacob publica Deutsche Mythologie ('Mitologia alemanya', 1835). En ell traçà la fe i les supersticions precristianes de la població germana des de la poesia, els contes de fades i els elements folklòrics, contrastant les seves creençes amb les de la mitologia clàssica i cristiana. L'obra tengué molts successors a tot Europa, però sovint els deixembles no foren tan cuidadoses en les seves sentències com Jacob havia estat.Wilhelm publicà la seva magnífica edició dels Freidank’s epigrams. Però de nou el seu destí es complicà. Quan Ernest Augustus, duc de Cumberland, fou nomenat rei de Hanover, rebutjà la constitució de 1833, que considerava massa liberal. Dues setmanes després de les declaracions del rei, els Grimm, juntament amb altres cinc professors (Els set de Göttingen), enviaren una protesta al rei, explicant que ells es sentien lligats per jurament a la antiga constitució. Els van acomiadar el 1837 i a tres d'ells, incloent Jacob, se'ls ordenà abandonar el regne. Durant els tres anys d'exili a Kassel, institucions alemanyes i de més enllà (Hamburg, Marburg, Rostock, Weimar, Bèlgica, França, Holanda, i Suïssa) intentaren obtenir els serveis dels germans. El període de Berlin El 1840 acceptaren una invitació del rei de Prussia, Frederik Guillem IV, per anar a Berlin on passaren a ser membres de la Reial Acadèmia de les Ciències, i professors de la Universitat Humboldt a Berlín. Allà començaren, el 1852, el que fou el seu projecte més ambiciós: el Deutsches Wörterbuch, un gran diccionari en 22 volums amb etimologies i exemples d'ús del lèxic alemany, que no fou acabat fins al 1960. Pretenia ser una guia pels usuaris, de la paraula parlada i escrita, així com també un referent per al treball escolar. En ell totes les paraules presents a la literatura de les tres centuries precedents, de Luter a Goethe, es mostraven amb les seves variants històriques, la seva etimologia i els seu desenvolupament semàntic. A més, el seu ús s'il·lustrava mitjançant expressions i proverbis. Després de les Revolucions de 1848 Jacob va ser membre del Parlament de Frankfurt. La col·lecció de contes va ser ampliada al 1857 i es coneix popularment com Contes de fades dels germans Grimm. Jacob i Wihlem moren a Berlín el 20 de setembre del 1863 i el 16 de desembre del 1859 respectivament.

Rondalla: Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.

Llegenda: Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
Lliço: Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
Alliçonar:Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut.
Folklore: Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
Faula: Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
Exxemple:Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
Mite: Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.

Pokemons

Pokémon
De La Frikipedia, la enciclopedia '''extremadamente''' seria.
(Redirigido desde Pokemon)
Saltar a navegación, buscar
Para otros usos de este término/definición/cosa, véase Pokemon (tribu urbana).

el profe preguntandote

Los Pokémon(monstruos transformados por la mezcla de la substancia coca y kétchup) son el último intento de Japón por destruir la milenaria cultura occidental. Mediante diversos formatos (series de TV, videojuegos, cromos y mierdas variadas...) llegan a los niños y algunos adolescentes, provocando terribles lesiones cerebrales, desinterés por cualquier producto cultural patrio y cierta diarrea acompañada de esguinces cerebrales. Los niños que oponen resistencia suelen ser eliminados por medio de una combinación de colores brillantes que provoca una epilepsia fulminante que nunca falla.

El nombre es abreviación de la frase inglesa "POKE WITH THE ELBOW MONSTER": "CODAZO EN EL CODO MONSTRUO". Esto se debe a que siempre están pegándose codazos. También designa a un animal que ha sufrido el proceso de Pokemonización, adquiriendo nuevas características como la incapacidad de no pronunciar nada, excepto una palabra y frases formadas a partir de las sílabas de la misma y el tener unos ojos cuyo tamaño es inversamente proporcional al tamaño de su cabeza.

Rondalla describció

Rondalla


Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertany a un patrimoni col•lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.

Característiques
La rondalla es caracteritza per tenir una estructura fixa, tant els personatges com les paraules utilitzades per obrir i tancar una rondalla.

Estructura narrativa
• Situació inicial: és la presentació d'alguns personatges de la narració i de les circumstàncies que els envolten.
• Conflicte: és qualsevol fet o acció que ocasioni un canvi del plantejament inicial de la narració.
• Acció: aquesta és la part clau de la narració, l'equiparable al nus de l'obra. Moment en el qual alguns personatges intenten resoldre el conflicte.
• Resolució: és el resultat de l'acció dels personatges per resoldre el problema.
• Situació Final: en aquesta part final de la rondalla, és el moment de tornada a la situació estable del principi, però diferent.

Rondalla

La Dona Que Es Va Tornar Mig Dona

comic

By halow1213 | View this Toon at ToonDoo | Create your own Toon